Durant la meua carrera universitària com a Enginyera Biomèdica es va repetir allò que fins ara havia anat ocorrent; que el nom de dones que hagueren aportat el seu coneixement al camp de l'enginyeria era escàs, per no dir nul. Però realment les dones no han fet res en aquest sentit? O la realitat és que no es parla d'elles perquè es considera que les seues aportacions són poc importants?
Hui parlarem de dos dones que vaig descobrir durant els meus estudis de Grau, la primera gràcies a la meua curiositat, i la segona gràcies al meu professor de Fisiologia de la universitat.
En primer lloc, Hedy Lamarr. Actriu i inventora autodidacta. El 1941, juntament amb George Antheil, va patentar l'espectre eixamplat de salt de freqüència. Perquè ens entenguem, va aconseguir desenvolupar una nova tecnologia de telecomunicacions de codificació secreta de transmissions de ràdio, que posteriorment seria utilitzada per sistemes de comunicació inal·làmbrica. Actualment el Wi-Fi, el GPS i el Bluetooth no serien possibles sense el descobriment de Hedy Lamarr.
Si voleu saber algunes curiositat sobre els seus origens i la seua vida, el següent article resulta molt interessant: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/hedy-lamarr-actriz-que-invento-wifi_14882
En segon lloc parlarem sobre Letitia Mumford Geer. Se sap molt poc de la seua vida personal i de la seua carrera professional, pero va ser infermera a Nova York. El 1899 va patentar la xeringa hipodèrmica d'utilització amb una sola mà. Com bé haureu imaginat, abans de la patent de Letitia Geer, es requerien de varies persones per a utilitzar les xeringues, per tant, l'invent va facilitar molt el treball del personal sanitari. Les xeringues actuals estan basades en la patent de Letitia Geer.
En aquest cas, m'agradaria remarcar tres coses. La primera, és que crida l'atenció la poca informació que existeix sobre la vida i trajectòria professional de Letitia Geer. La segona, que en aquella època només un 1 % de les patents eren de dones, i havien de presentar documents que acreditaren que l'invent realment era seu. Anteriorment, les dones no podien registrar les seues patents, i aquestes quedaven a nom dels seus marits. La tercera, si busqueu informació sobre la història de la xeringa vos sorprendrà (o potser no, perquè crec que ja comenceu a adonar-vos de l'escassa visibilitat femenina en la matèria) descobrir que no s'anomena en cap moment l'aportació que va fer Letitia Geer amb el seu disseny de xeringa. En canvi, trobareu moltíssima informació de l'aportació de molts homes.
Tots sabem qui va inventar la màquina de vapor, la primera bombeta, el parallamps, el telèfon, etc. Però per què no coneixem els invents que tenim gràcies a les dones? Si busques en google "Inventores famosos" apareix un llistat d'inventors destacats, la primera dona apareix a la posició 33. Si ens fixem en les pàgines web que apareixen, hi ha milers que parlen de desenes d'inventors. Sabeu moltes dones apareixen en aquestes pàgines? Generalment ninguna. En algunes, Marie Curie (recordeu que ja vam parlar d'ella a l'anterior entrada). Sorprenent i alarmant, al meu parèixer, la poca visibilitat que segueix existint respecte al paper de la dona en la ciència i la tecnologia.
Sabent tot açò, vos sorprèn que hi haja tan poques dones i xiquetes interessades en les carreres i matèries STEM? Visbilitzem el treball de les dones per aconseguir una Europa millor!
En pròximes entrades parlarem de més inventores que van millorar la nostra vida.
*Nota: no he aconseguit trobar imatges de Letitia Geer sense drets d'autor, però vos convide a fer una recerca per la xarxa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada